El Màster en Art Sonor de la UB i l'Orquestra del Caos celebren els cent anys del naixement de John Cage. Dimecres 19 de desembre de 2012, a les 20 h. Entrada lliure. Paranimf de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585 08007 Barcelona). Organitza: Vicerrectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni UB.
Interprets: León David Cobo, Mauricio Iregui, Emil Klein, Carlos Edelmiro López, Francesc Llompart, Silvia Miranda, Tamara Montenegro, Ana Paula Santana, Cristina Souza, Daniel Toca i Felipe Vaz .
Direcció artística: José Manuel Berenguer i Josep Cerdà. Assessorament acústic: Francesc Daumal. Direcció tècnica: Carlos Gómez . Comissariat del cicle John Cage. Sons en llibertat: Lluís Nacenta i Carme Pardo.
/// VIDEO INLETS Paranimf de la Universitat de Barcelona · 20:00 · 19 de decembre de 2012
Inlets (Improvisation II) John Cage. Estrenada a Seattle el 1977 com a acompanyament d’un ballet de Merce Cunningham, aquesta obra refecteix –juntament amb Child of Tree i Branches- l’interès de John Cage per la natura i els escrits d’H.D. Thoreau. Seguint la noció de ready-made de Marcel Duchamp, l’instrumental bàsic consisteix en 12 cargols de mar de diverses mides amb aigua a l’interior i un enregistrament del so d’unes pinyes que cremen. L’obra, que està pensada per a quatre intèrprets, consisteix en una improvisació que no segueix cap estructura. El temps de durada és indeterminat, encara que s’indica que cada cargol de mar ha de ser tocat una vegada i que, mentre la peça avança, el temps assignat a cada cargol ha de ser més llarg. Cap a la meitat de l’obra, el intèrprets romanen en silenci mentre que l’enregistrament del so del foc es va esvaint. Finalment, els quatre intèrprets toquen una sola nota en una trompeta amb forma de cargol de mar.
Variations II. John Cage. La partitura d'aquesta obra, que data de 1961, consisteix en un joc de cinc fulls transparents, cadascun dels quals té dibuixat un punt, i un altre joc de sis fulls transparents, una mica més grans, cadascun dels quals té dibuixada una línia. Per llegir la p artitura c al p osar e ls f ulls s obre u na t aula, e n l a d isposició q ue e s v ulgui, i interpretar la posició relativa dels punts i les línies com segueix: cadascun dels cinc punts representa un esdeveniment sonor, i els paràmetres d'aquest esdeveniment es determinen segons la distància que separa el punt de cadascuna de les sis línies. Cinc de les línies determinen l'altura, l'amplitud, el timbre, la duració i el moment d'ocurrència de l'esdeveniment, i la sisena en decideix l'estructura (el nombre de sons que el composen). Realitzant successives tirades dels fulls, es poden anar determinant noves seqüències de cinc esdeveniments sonors. La duració de la peça és indeterminada. Un fet rellevant és que Cage no restringeix l'ús dels fulls a la mesura dels paràmetres que ha fixat prèviament, sinó que en permet, a més, un ús més lliure. En efecte, la partitura especifca: “If questions arise regarding other matters of details... put the question in such a way that it can be answered by measurment” . La partitura serveix, doncs, per prendre qualsevol tipus de decisió que els intèrprets estimin oportuna.
www.ub.edu/masterartsonor
Interprets: León David Cobo, Mauricio Iregui, Emil Klein, Carlos Edelmiro López, Francesc Llompart, Silvia Miranda, Tamara Montenegro, Ana Paula Santana, Cristina Souza, Daniel Toca i Felipe Vaz .
Direcció artística: José Manuel Berenguer i Josep Cerdà. Assessorament acústic: Francesc Daumal. Direcció tècnica: Carlos Gómez . Comissariat del cicle John Cage. Sons en llibertat: Lluís Nacenta i Carme Pardo.
/// VIDEO INLETS Paranimf de la Universitat de Barcelona · 20:00 · 19 de decembre de 2012
Inlets (Improvisation II) John Cage. Estrenada a Seattle el 1977 com a acompanyament d’un ballet de Merce Cunningham, aquesta obra refecteix –juntament amb Child of Tree i Branches- l’interès de John Cage per la natura i els escrits d’H.D. Thoreau. Seguint la noció de ready-made de Marcel Duchamp, l’instrumental bàsic consisteix en 12 cargols de mar de diverses mides amb aigua a l’interior i un enregistrament del so d’unes pinyes que cremen. L’obra, que està pensada per a quatre intèrprets, consisteix en una improvisació que no segueix cap estructura. El temps de durada és indeterminat, encara que s’indica que cada cargol de mar ha de ser tocat una vegada i que, mentre la peça avança, el temps assignat a cada cargol ha de ser més llarg. Cap a la meitat de l’obra, el intèrprets romanen en silenci mentre que l’enregistrament del so del foc es va esvaint. Finalment, els quatre intèrprets toquen una sola nota en una trompeta amb forma de cargol de mar.
Variations II. John Cage. La partitura d'aquesta obra, que data de 1961, consisteix en un joc de cinc fulls transparents, cadascun dels quals té dibuixat un punt, i un altre joc de sis fulls transparents, una mica més grans, cadascun dels quals té dibuixada una línia. Per llegir la p artitura c al p osar e ls f ulls s obre u na t aula, e n l a d isposició q ue e s v ulgui, i interpretar la posició relativa dels punts i les línies com segueix: cadascun dels cinc punts representa un esdeveniment sonor, i els paràmetres d'aquest esdeveniment es determinen segons la distància que separa el punt de cadascuna de les sis línies. Cinc de les línies determinen l'altura, l'amplitud, el timbre, la duració i el moment d'ocurrència de l'esdeveniment, i la sisena en decideix l'estructura (el nombre de sons que el composen). Realitzant successives tirades dels fulls, es poden anar determinant noves seqüències de cinc esdeveniments sonors. La duració de la peça és indeterminada. Un fet rellevant és que Cage no restringeix l'ús dels fulls a la mesura dels paràmetres que ha fixat prèviament, sinó que en permet, a més, un ús més lliure. En efecte, la partitura especifca: “If questions arise regarding other matters of details... put the question in such a way that it can be answered by measurment” . La partitura serveix, doncs, per prendre qualsevol tipus de decisió que els intèrprets estimin oportuna.
www.ub.edu/masterartsonor
